El CGPJ avala que una magistrada progenitora única acumuli els permisos per naixement que la llei preveu per a famílies biparentals
La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial considera que els jutges i jutgesses que siguin progenitor legal únic en famílies monoparentals poden gaudir de forma acumulada dels permisos per naixement de fill o filla que la normativa vigent reconeix de manera separada a cadascun dels progenitors en famílies biparentals. Si bé la llei només permet la transmissió del dret de gaudi d’aquests permisos d’un progenitor a un altre quan mor la mare biològica, el CGPJ entén que, d’acord amb la Constitució i els tractats internacionals, aquesta opció és aplicable a casos com l’analitzat per a protegir l’interès superior del menor.
El pronunciament del CGPJ respon a la consulta elevada per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació amb la petició d’una magistrada, mare biològica i progenitora única, perquè se li concedeixi el dret a gaudir de les setmanes de permís que li haurien correspost a l’altre progenitor en cas d’haver estat una família biparental. La magistrada al·lega que s’equipararia d’aquesta manera a les famílies monoparentals amb les biparentals en l’exercici del dret a la conciliació de la vida personal, familiar i professional.
Cap de les lleis vigents que regulen els permisos per cura de fill/a (Llei orgànica del Poder Judicial, Estatut Bàsic de l’Empleat públic i Estatut dels Treballadors) permet la transferència dels permisos de l’un a l’altre progenitor. La norma general és la prohibició, amb una única excepció: en cas de defunció de la mare biològica, l’altre progenitor pot gaudir del permís que li hauria correspost a ella.
No obstant això, el CGPJ considera que aquesta excepció és aplicable al cas analitzat. I recorda, d’una banda, el mandat constitucional (art. 10.2 CE) segons el qual la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals ratificats per Espanya són d’aplicació directa en la interpretació de les normes relatives als drets fonamentals i llibertats reconeguts per la Constitució. En aquest cas, per tant, és aplicable la Convenció sobre els Drets del Nen, que prohibeix la discriminació dels menors, sigui com sigui la seva condició o la dels seus pares, i disposa l’obligació de les administracions públiques de vetllar per l’interès superior del menor.
I, d’un altre, que el Codi Civil permet la “aplicació analògica de les normes” quan, davant l’absència de regulació d’un determinat suposat, s’aplica el que es preveu per a un altre similar amb el qual s’apreciï identitat de raó.
El benefici del menor, el seu interès superior, és la finalitat a la qual atén l’excepció que la llei contempla quan permet la transferència del permís a l’altre progenitor en els casos de defunció de la mare biològica. La pèrdua de la mare biològica no ha de limitar el temps total que els dos progenitors haurien pogut dedicar al menor gaudint cadascun d’ells, de manera consecutiva, dels seus respectius permisos.
De manera anàloga, en el cas analitzat l’interès superior del menor no pot veure’s afectat ni limitat pel fet de pertànyer a una família monoparental i tenir un sol progenitor legal. El CGPJ considera que denegar la petició a la magistrada vulneraria el dret de no discriminació del menor en impedir que es beneficiï del mateix temps d’atenció i cures directes que hauria tingut d’haver nascut en una família amb dos progenitors.
